Calcuta: Begirada zabalik delakoak gogoetarako gonbidapena izan nahi du, ondasunik batere ez izan arren zer esana eta zer erakutsia hainbeste dutenenganako barne-topaketarako deia.
Estatistika artean gesaldurik eta galdurik geldituko ez den begirada bat. Anekdotikoan trabatu eta adigalduko ez den begirada bat, jantzien zikintasunetik, gorputzen makalduratik eta miseria gorritik harantzago doakeen begirada bat. Azken batean, pertsonen arterko begirada bat, gizatarriago eta duintzaileagoa.
CALCUTA ONDOAN, 1999. urtean osatutako gipuzkoako irabazi asmorik gabeko Garapenerako Gobernuz Kanpoko Erakundea, etsimendu eta erabateko bakardade hori jasaten dutenen ondoan baitago, hain zuzen. Haientzat sortu du «Ashabari» Home of Hope‰ delakoa, gizarte-, osasun-, ekonomi eta izpiritu-garapenean baztertuenik daudenen laguntzarako. Gaixotasun fisiko eta mentaletatik sendatu eta zuzpertzeko leku bat. Nork bere burua pertsona gisa aintzat hartzeko lekua, jarduerazko terapia bidez nork bere autoestima berreskuratzekoa, eta, atzera ezin eginezko azken buruko egoeretan, lagun artean eta duintasunez hiltzeko leku bat ere bai.
..............................................................................................
Calcuta: La mirada abierta, quiere ser una invitación a la reflexión, al encuentro íntimo con aquellos que sin tener nada tienen tanto que decir y qué aportar.
Una mirada que no quede difuminada, perdida entre estadísticas. Una mirada que no se distraiga con lo anecdótico; que vaya más allá de la suciedad de las ropas, del deterioro de los cuerpos y de lo paupérrimo. En definitiva, una mirada de persona a persona, una mirada más humana y dignificante.
CALCUTA ONDOAN, está cerca de aquellos que sufren este abandono y soledad absoluta. Para ellos ha creado, «Ashabari» Home of Hope, un Hogar destinado a los más desfavorecidos en su desarrollo social, sanitario, económico y espiritual. Un lugar donde curarse y recuperarse de sus enfermedades físicas y mentales. Un lugar donde sentirse personas, recuperar su autoestima por medio de la terapia ocupacional y, en último término, cuando la terminalidad es una realidad, un hogar donde morir acompañados y con dignidad.